Art o no art

La primera imatge es considera art ja que hi ha un sol quadre original en tot el món i es considera una peça creativa mentre el segon no ho és ja que té milers de copies repartides per tot el món i totes són iguals.

Definició d'art

    

ART I HISTÒRIA

1. L'ART I LA CREACIÓ ARTÍSTICA.

• La creació artística sempre ha anat lligada a l'ésser humà.
• L'obra d'art és abans que res comunicació, un codi per transmetre sentiments i idees. Per això la creació artística és un llenguatge que l'espectador ha de conèixer i interpretar.
• L'autor, sigui quina sigui la seva època i la manera d'expressió, és creador. Pot transmetre qualsevol tema, ja sigui idees i sentiments o responent a criteris o normes. Però és evident que avui en dia la fotografia i el cinema s'assemblen més a la realitat, per això s'han hagut de buscar altres sortides com el realisme o l'abstracció.
• També cal dir que una creació artística no és sinònim de bellesa ja que a vegades s'expressa en formes lletges i grotesques.

2. NATURALESA DE L'OBRA D'ART

• L'obra artística és el resultat d'una sèrie de factors que influeixen en el creador: components individuals, intel·lectuals, socials i tècnics.
• L'obra d'art és un reflex de la personalitat creadora, podem arribar a apreciar trets psicològics de l'artista a través de la seva obra. No sempre les obres tenen referència amb l'autor sinó que poden ser un mirall del món exterior, ja sigui passat, present o futur.
• Depèn de l'època es van descobrint i perfeccionant els mitjans de treball cosa que també influeix en la creació artística.

3. L'OBRA ARTÍSTICA I L'ESTIL

• L'estil artístic és la forma de manifestar un artista o una col·lectivitat mitjançant la repetició d'unes determinades característiques segons l'època. És molt important ja que sense l'estil artístic no podríem distingir les creacions d'una mateixa època i del sentit de l'evolució de les formes.
• A cada estil es pot veure una evolució amb fases successives: 1. Arcaica, amb característiques que seran més rellevants. 2. Clàssica, l'època de maduresa iapogeu, en què se segueixen fidelment les normes de l'estil. 3. Manierista, l'artista no prescindeix de les normes clàssiques i no es limita a repetir-les sinó que les estilitza i els hi dóna un aire més expressiu i dinàmic. 4. Barroca. Es contraposa el grandiós i monumental al equilibrat, el secundari a l'essencial, el moviment a la serenitat i els efectes a l'objectivitat. 5. Recurrent, es tornen a imitar les normes del passat, sobretot l'etapa clàssica.
• En relació amb el procés de l'evolució dels estils, els experts basen les seves explicacions en l'aparició d'innovacions tècniques i canvis socials, ideològics, religiosos, polítics...

4. FUNCIÓ DE L'ART

• La funció de l'escultura i la pintura han evolucionat al llarg de la història de l'art. Les primeres manifestacions eren definides pel seu caràcter màgic i religiós. Posteriorment, quan les institucions polítiques i religioses van fer grans edificis, l'escultura i la pintura serviren per mostrar poder i riquesa dels seus constructors. En altres ocasions tenen una funció commemorativa, convertint obres d'art en importants instruments educatius.
• L'arquitectura té una funció utilitària encara que les seves característiques varien segons la finalitat. Cal atendre prioritàriament als aspectes tècnics tot i que els aspectes estètics també són importants.

5. VALORACIÓ DE L'OBRA D'ART

• Al llarg de la història ha variat el que es considera més important a l'hora de valorar una obra d'art.
• A finals del segle XlX s'imposa el Formalisme, en el qual es defensa l'art com a forma i no com una experiència sentimental. Els formalistes (com Riegl o Wölfflin) pensen que l'art es dóna a través d'una forma i per això té una importància decisiva en l'anàlisi i l'estudi.
• Entre els segles XlX i XX es desenvolupen la iconografia i la iconologia. La iconografia s'ocupa de l'estudi de l'origen i el desenvolupament dels temes figurats en l'obra d'art mentre que la iconologia penetra el seu significat. Alguns autors importants són E. Panofsky i E. Gombrich. Hi han tres nivells d'interpretació: 1. Identificar el representant mitjançant la descripció preiconogràfica. 2. Identificar el tema i els seus valors simbòlics o legòrics amb l'anàlisi del seu origen i variació al llarg de l'història. 3. Identificar el significat, les idees o valors que l'autor intentava transmetre.
• Des del materialisme històric i el marxisme es vincula l'obra d'art amb l'estructura econòmica, social, cultural, política...donant lloc a la sociologia de l'art, els membres més coneguts són A. Hauser i P. Francastel. Cal tenir en compte les circumstàncies que van fer possible l'obra d'art en l'actualitat: el mecenes, on i quan va ser creada, a qui anava dirigit...
• Amb la sensació de no estar complet l'anàlisi de l'obra d'art, van sorgir nous corrents com la Psicologia de l'Art que derivava dues tendències: la primera incideix en la psicologia de l'autor i la segona es preocupa de la psicologia del receptor. Alguns dels autors importants són R. Huygen i R. Arnheim.
• El Estrucuralisme també té un paper important en la interpretació de l'obra d'art, traslladant al llenguatge de l'art el mateix procés d'anàlisi que s'aplica amb qualsevol tipus de llenguatge comunicatiu. Els autors importants de l'Estructurisme són W.Benjamí, N.Goodman..
• Cadascuna de les corrents historiogràfiques han realitzat aportacions que han contribuit a enriquir l'anàlisi de l'obra d'art i completar punts de vista amb altres tendències.